Contingut
Sortides i postes de sol
Menorca, pel fet de ser el punt més oriental del territori espanyol, és el primer a rebre els rajos solars de l’alba de tot Espanya.
Per altra banda, al final del dia, les postes de sol són un atractiu molt desitjat pels turistes que ens visiten a diversos punts de l’illa, com ara als fars, penya-segats, la costa, etc.
Flora i fauna
Flora
La primavera, la tardor i també l’hivern són les millores estacions per gaudir de la diversa i variada flora de Menorca.
La insularitat, la diversitat geològica, el clima insular amb el seu característic vent del nord (la tramuntana), la influència marina, que atesa la reduïda superfície es percep pràcticament a tota l’illa, així com l’activitat humana al llarg dels segles han contribuït a una gran riquesa florística a Menorca. Actualment, el catàleg de la flora vascular compta amb un poc més de 1.400 espècies.
En els ambients litorals, especialment a la costa septentrional, on bufa la tramuntana, destaquen les comunitats vegetals que s’han especialitzat i adaptat a les condicions extremes, com les de socarrells, que compten amb dos endemismes exclusius de Menorca, i plantes aromàtiques medicinals com la famosa camamil·la de Maó.
Una quarta part de la superfície de Menorca és coberta per densos boscos de pins, ullastres i alzines. Els barrancs del sud, molts amb aigües permanents, protegits del vent de tramuntana, posseeixen el seu propi microclima, que permet una exuberant vegetació aquàtica i de zones humides.
Menorca compta amb 18 espècies d’orquídies, la gran majoria de florescència primaveral, una de les quals és exclusiva a totes les Balears: Ophrys balearica.
Les flors silvestres són molt presents als camps i praderies, marges de camins i voreres del paisatge menorquí, influenciat i afavorit per l’activitat humana, com són les roselles, margarides, gladiols, alls silvestres, cards o l’enclova(Hedysarum coronarium).
Una menció especial mereix sens dubte una “superplanta” submarina d’origen terrestre: la Posidonia oceanica, que actua com un autèntic bosc aquàtic oxigenant l’aigua de la mar i en manté així la transparència. Aquests ecosistemes serveixen com a hàbitat i refugi de moltes espècies, fixen el sòl marí, dissipen la força de les ones i redueixen d’aquesta manera l’erosió de les costes.
A més, les fulles mortes arrossegades als arenals formen una barrera natural que protegeix les platges de les ones i el vent, mentre que regeneren el talús d’arena que prové de les restes orgàniques marines dipositades juntament amb aquestes.
Fauna
Insectes
L’abundància i diversitat florística de Menorca afavoreix la presència de més de 40 espècies i subespècies de papallones diürnes, algunes de les quals ja en perill d’extinció en diversos punts del planeta.
A Menorca es poden observar 20 espècies de tallanassos, moltes varietats de llagosts, grius, cigales, mantis religioses i més de 2.000 espècies d’escarabats. Afortunadament, encara abunden les abelles i els borinots.
Avifauna
Menorca és un vertader paradís per als interessats en l’ornitologia. Aproximadament 300 espècies registrades, entre aus sedentàries i migratòries, estan representades a Menorca. La ubicació cèntrica, enmig de la Mediterrània occidental, fa que es puguin trobar pràcticament totes les espècies que migren cap a Europa a la primavera o les que tornen cap a l’Àfrica a la tardor.
Sobretot a les zones humides es poden observar aus petites com el rossinyol bord, el voltor comú, diferents garses, ànecs com l’ànec cullera, fotges, corbs marins, així com l’àguila peixatera i també l’àguila calçada.
A les dunes entre les zones humides apareix el vistós abellerol. Entre les aus marines destaquen les gavines, corbs marins, baldritges balears i escaterets comuns.
A l’interior dels barrancs la miloca té el seu hàbitat natural, però també moltes aus forestals com el rossinyol comú i el tallarol de casquet.
A les zones obertes amb poca vegetació podem veure el paput o puput, el passerell comú, així com el milà reial i el falcó pelegrí. Als pobles i al camp hi ha pardals comuns, falciots i vinjolites, però també òlibes i xoriguers comuns.
La fauna marina
El 1999 es va crear la reserva marina del nord, de 5.200 ha, per protegir les espècies que habiten el litoral menorquí. Restriccions i controls de l’activitat pesquera durant els darrers anys han afavorit l’aflorament d’una variada i extensa fauna marina.
Entre els crustacis decàpodes destaquen la llagosta, el llamàntol, el cranc i la cigala, així com moltes varietats de gambes, gambetes i llagostins. També hi ha molts mol·luscs com les cloïsses, musclos, navalles, calamars i els peixos comuns a la Mediterrània, com el cap-roig, l’anfós, el llop, el rap, el lluç, la rajada, el moll, etc.
Reptils i anfibis
A part de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), una espècie endèmica de Mallorca i Menorca, que en l’actualitat solament sobreviu als illots, tots els rèptils i amfibis arribaren a l’illa amb l’home fa uns milers d’anys.
A Menorca en total trobam tres espècies de sargantanes, dues de dragons i tres espècies de serps, totes inofensives. A més, l’illa té una població important de tortuga mediterrània, que viu a les garrigues i a boscos baixos.
Als torrents i zones humides perviuen les tortugues aquàtiques i els calàpets europeus. Les tortugues babaues procedents de la Mediterrània oriental arriben cada cop més a les costes i platges menorquines per pondre els ous.
Pel que fa als amfibis, a Menorca només n’hi ha dues espècies: la granoteta meridional i el calàpet verd balear.
Mamífers
Quasi tots els mamífers que trobam a l’illa van arribar amb l’ésser humà.
Hi ha conills, eriçons, marts (Martes martes minoricensis), mosteles, dotze espècies de ratapinyades, dues espècies de rates, la rata cellarda, tres espècies de ratolins, entre les quals l’endèmica musaranya menorquina (Crocidura suaveolens balearica), el micromamífer més petit que podem trobar a Menorca.
Una menció especial mereix el cavall de raça menorquina, reconeguda el 1988 i protagonista de les festes populars de l’illa amb la seva omnipresència al camp menorquí.
Pel que fa al bestiar domèstic rural, Menorca compta amb la vaca vermella, una raça autòctona. La seva carn és molt preuada i de la llet se n’elabora el conegut formatge amb denominació d’origen Maó-Menorca. A més, existeixen també altres races autòctones, com l’ovella menorquina, la gallina menorquina i el porc negre, que es troba a totes les Balears.
