Contingut

  1. Història
  2. Gastronomía
  3. Festes populars
  4. La artesanía

Història

Degut a la posició estratègica al centre de la conca de la Mediterrànea occidental, Menorca ha sigut la llar de moltes cultures diferents, cadascuna de les quals ha deixat un llegat històric excepcional.

Els primers pobladors arribaren cap al final del tercer mileni abans de Crist. Els pròxims 2000 anys veuen el desenvolupament de varis periòdes clarament diferenciats, des de l’Edat del Bronce fins que, a l’Edat del Ferro, Menorca es convertí en una cultura única amb una marcada personalitat, la talaiòtica.

Tot i que influenciats pels cartaginesos, foren els romans els qui conqueriren l’illa al 123 a.n.e. els qui tingueren un impacte més durader a Menorca. Les runes del campament romà de Sanisera (Sa Nitja) a la costa nord constitueixen una visita fascinant.

Els romans foren derrotats pels vàndals al 427 d. C., qui van donar pas més tard a l’Imperi bizantí. D’aquesta època es conserven les restes de vàries basíliques paleocristianes.

La dominació musulmana de l’illa es va inciar a l’any 903 d.C. Tot i que ens ha deixat poques restes monumentals, la seva influència es troba a nombrosos topònims i en enginyosos sistemes de reg.

Al 1287 el rei Alfons III d’Aragó conquerí Menorca als musulmans. Poc després, sota el regnat de Jaume II de Mallorca, es reorganitzà l’administració civil i religiosa de Menorca.

El segle següent  va marcar l’inici d’un periòde d’intensa activitat constructiva. Es completà la magnifica Catedral de Santa María de Ciutadella. També daten d’aquesta època les murades de Maó i una sèrie de torres defensives quadrades que ens recorden que Menorca seguía essent un territori fronterer.

El conflicte entre turcs otomans i l’Estat espanyol va arribar al punt més àlgid al segle XVI. Maó fou saquejada pel temut pirata Barbarroja al 1535  i al 1558 una enorme força turca sota el comandament de Mustafa Piali, superant una resistència heròica, va arrasar la capital Ciutadella fins als fonaments i prop de 4000 illencs foren traslladats captius a Constantinopla.

L’any 1558 es conegut com “l’any de la desgràcia'” i va marcar un punt d’inflexió en l’història de l’illa. El predomini de Ciutadella sobre la resta de l’illa va començar a decaure i la defensa costanera es va convertir en una prioritat.

Donat que, al segle XVIII, Menorca va ocupar un lloc central en les lluites pel domini de la Mediterrànea  entre Espanya, França i Gran Bretanya, va canviar de mans en vàries ocasions, tot i que foren els britànics els qui varen assolir finalment el control de l’illa. Sobretot sota el comandament del Governador Richard Kane, es van dur a terme nombroses reformes amb àmplies conseqüències en molts àmbits de la vida menorquina. Maó es convertí en la nova capital fet pel qual gran part del centre de la ciutat data d’aquest periòde.

Aquest segle fou també un periòde de creixement econòmic que va veure el sorgiment d’una classe burgesa i el desenvolupament de contactes amb l’estranger, aquests afavoriren un afloriment de la cultura en totes les seves expresions.

Després d’un periòde de profunda recessió en la primera meitat del segle XIX, Menorca es recuperà lentament amb l’introducció d’industries i la construcció de la fortalesa d’Isabel II. En temps més recents l’illa ha aconseguit equilibrar el desenvolupament del turisme amb la conservació del medi ambient.

Gastronomía

Tot i ser petita, l’illa te una gran varietat gastronòmica amb productes d’alta qualitat que van  des de la sal marina, les mels i els olis d’oliva fins a la camamil·la de Maó y el safrà de Menorca; des de les formatjades, pastes i rebostería com l’ensaimada menorquina, fins els embutits típics o el  formatges com el de Maó, amb denominació d’origen protegida (D.O.P); des dels vins de la terra, fins a les ginebres com el gin de Menorca amb indicació geogràfica que donà lloc a la popular beguda de les festes menorquines: la pomada! 

Entre els plats tradicionals destaquen l’oliaigua, les albergínies o els carabassonets plens, les coques de verdures, les pilotes (mandonguilles) amb salsa d’ametlla, l’arroç de la terra, la perdiu amb col, el calamar farcit i com no, la distingida caldereta de llagosta, seguit per la rebostería com el menjar blanc, el pudding (d’origen anglès), el gató (d’origen francès) i el cuscussó o el turró de Menorca (ambdós d’origen àrab). Tampoc podem oblidar-nos de salses com l’allioli i la famosa maonesa que te el seu origen a la ciutat de Maó.Gràcies a la seva riquesa gastronòmica mediterrànea,  l’Institut Internacional de la Gastronomía, la Cultura, les Arts i el Turisme (IGCAT) ha declarat a Menorca Regió Europea de la Gastronomía 2022, i així l’illa ja és membre de ple dret de la Plataforma de Regions Europees de la Gastronomia, formada per 14 territoris.

Festes populars

Les festes patronals centenàries a Menorca ténen el seu origen al segle XIV, en les obreries o gremis religiosos que baixaven als pobles a recaptar fons pels gremis d’artesans, els membres dels quals anaven a realitzar la recollida d’impostos muntats a cavall. D’aquí que el nom d’aquest genets sigui el de caixers, ja que els membres de la comitiva principal reben aquesta denominació, mentre que a la resta se’ls denomina cavallers.

Tot i que les més conegudes són les de Sant Joan a Ciutadella, les festes amb cavalls es celebren a tota l’illa. Cada poble te el seu patró i a cada localitat es fa el tradicional ‘replec’ que és quan es repleguen tots per a dirigir-se a la plaça del poble on sonarà el tradicional ‘Jaleo’, una peça musical que provoca l’eufòria dels asistents i dels genets qui fan saltar els equins a dues pates mentre dura la música.

El principal protagonista de les festes és el cavall menorquí que gaudeix del reconeixement de rassa pròpia i que te un pelatge totalment negre com a característica més cridanera.

Altres figures de les festes populars a Menorca són els gegants i capgrossos, ambdós fabricats en fusta de forma artesana i que realitzen cercaviles a les festes dels pobles de l’illa, excepte a Ciutadella. A Maó compten amb una rèplica geganta de s’avia Corema, una senyora major vestida de forma tradicional que compta amb 7 peus dels quals es van treient un per un setmanalment durant la Quaresma i que s’ha convertit avui dia en un gran entreteniment pels infants.

CALENDARI

Calendari de festes patronals de Menorca

CiutadellaSant Joan – 23 i 24 de juny

Es MercadalSant Martí – Tercer cap de setmana de juliol

FornellsSant Antoni – Quart cap de setmana de juliol

Es Castell Sant Jaume – 24 i 25 de juliol

Es Migjorn GranSant Cristófol – Quint cap de setmana de juliol i primer d’agost

LlucmaçanesSant Gaietà – Primer cap de setmana d’agost

AlaiorSant Llorenç – Segon cap de setmana d’agost

San ClimentSant Climent – Tercer cap de setmana d’agost

FerreríesSant Bartomeu – 23, 24 i 25 d’agost

Sant LluisSant Lluís – Darrer cap de setmana d’agost

MaóMare de Déu de Gràcia – 7, 8 i 9 de setembre

Mercadal – El Toro Sant Nicolau – Segon cap de setmana de setembre

A més de les festes tradicionals més conegudes existeixen gran diversitat d’activitats, events i elements folclòrics que s’han transmès de generació en generació.

Totes aquestes tradicions s’han mantingut vives fins a dia d’avui: ball des còssil, glosats, particularitats de la llengua menorquina, joc de sa bolla, tècniques autòctones, així com creences i ceremònies religioses, etc.

Per a endinsar-te a les citades costums i mimetitzar-te amb la cultura local et recomanam descobrir-ho al detall realitzant una visita personalitzada amb nosaltres.

Per a endinsar-te a les citades costums i mimetitzar-te amb la cultura local et recomanam descobrir-ho al detall realitzant una visita personalitzada amb nosaltres.

La artesanía

A Menorca existeixen, entre d’altres, els següents oficis artesans autòctons:

A- ARADER: És el fuster artesà que es dedicava a elaborar tot tipus d’eines i utensilis necesaris per als diferents treballs agrícoles.

B- ESPARTER : És l’artesà que exerceix l’art de fer paners i senallesd’espart.

C- AVARQUER: Fabricant artesà d’avarques.

D- GERRER: Artesà de gerros de ceràmica i altres objectes de fang cuit.

E- MESTRE D’AIXA: Constructor de tot tipus d’embarcacions típiques (com el llaüt) de forma artesanal amb fusta.

F- PAREDADOR: Constructor de murs i refugis de bestiar i altres elements del camp mitjançant la tècnica de pedra en sec.