Contingut

  1. Sortides i postes de sol
  2. Flora i fauna

Sortides i postes de sol

Menorca, en ser el punt més oriental del territorio espanyol, és el primer en rebre els llampejos solars de l’alba de tota Espanya.

 Per altra banda, al final del día, les postes de sol són un atractiu molt desitjat pels turistes que ens visiten a diversos punts de l’illa, tals com els fars, penyasegats, la costa, etc.

Flora i fauna

Flora

La primavera, la tardor i també l’hivern són les millores estacions per a gaudir de la diversa i variopinta flora de Menorca.

L’insularitat, la diversitat geològica, el clima insular amb el seu característic vent del nord (la tramuntana), l’influència marina que donada la reduïda superfície es perceb pràcticament a tota l’illa, així com l’activitat humana al llarg dels segles han contribuït a una gran riquesa florística a Menorca. Actualment, el catáleg de la flora vascular compta amb un poc més de 1400 espècies.

En els ambients litorals, especialment a la costa septentrional, on bufa la tramuntana, destaquen les comunitats vegetals que s’han especialitzat i adaptat a les extremes condicions com les del socarells, que compten amb dos endemismes exclusius de Menorca i plantes aromàtiques medicinals com la famosa camamil·la de Maó. 

Una quarta part de la superfície de Menorca és coberta per densos boscos de pins, ullastres i alzines. Els barrancs del sud, molts d’ells amb aigües permanents, protegits del vent de tramuntana, poseeixen el seu propi microclima que permet una exuberant vegetació acuàtica i de zones humides.

Menorca compta amb 18 espècies d’orquídees, la gran majoria de florescencia primaveral, essent una d’elles exclusiva a totes les Balears: Ophrys balearica.

Molt presents són les flors silvestres als camps i praderies, marges de camins i voreres del paisatge menorquí, influenciat i afavorit per l’activitat humana com són les roselles, margarites, gladiols, alls silvestres, cards o l’enclova (hedysarum coronarium).

Una menció especial mereix sens dubte una “super-planta” submarina d’origen terrestre: la posidònia oceanica, que actúa com un autèntic bosc acuàtic oxigenant l’aigua del mar mantenint així la seva transparència. Aquests ecosistemes serveixen com a hábitat i refugi de moltes espècies, fixen el sol marí i disipen la força de les onades, reduïnt d’aquesta manera l’erosió de les costes. 

A més, les fulles mortes arrossegades als arenals formen una barrera natural que protegeix les platges de les onades i el vent, mentre que regeneren el talud de sorra que prové de les restes orgàniques marines depositades juntament amb elles.

Fauna

Insectes

La abundancia i diversitat florística de Menorca afavoreix la presencia de més de 40 de espècies i subespècies de papallones diurnes, algunes d’elles ja en perill d’extinció en varis punts del planeta.

A Menorca es poden observar 20 espècies de tallanassos, moltes varietats de llagosts, grius, cigales, màntis religioses i més de 2000 espècies d’escarabats. Afortunadament encara abunden les abelles i els borinots.

Avifauna

Menorca és un vertader paradís per als interessats en ornitología. Aproximadament 300 espècies registrades, entre aus sedentàries i migratòries, están representades a Menorca. L’ubicació cèntrica, enmig de la Mediterrànea occidental fa que es puguin trobar pràcticament totes les espècies que migren cap a Europa a la primavera o les que tornen cap a Àfrica a la tardor. 

Sobretot a les zones humides es poden observar aus petites com el rossinyol bord, el voltor comú, diferents garses, ànecs com l’ànec cullera, fotges, corbmarins, així com l’àguila peixatera i també l’àguila calçada.

A les dunes entre les zones humides apareix el vistós abellarol. Entre les aus marines destaquen les gavines, corbmarins, baldritges balears i escaterets comuns.

A l’interior dels barrancs te la miloca el seu hábitat natural, però també moltes aus forestals com el rossinyol comú i el tallarol de casquet.

A les zones obertes amb poca vegetació podem veure el paput o puput, el passerell comú, així com el milà reial i el falcó pelegrí. Als pobles i els camps hi ha pardals comuns, falciots i vinjolites, però també òlibes i xoriguers comuns. 

La fauna marina

Al 1999 es va crear la Reserva Marina del Nord de 5.200 ha per a protegir les espècies que habiten el litoral menorquí. Restriccions i controls de l’activitat pesquera durant els útims anys han afavorit l’aflorament d’una variada i extensa fauna marina.

Entre els crustacis decàpods destaquen la llagosta, el llomanto, el cranc i la cigala, així com moltes varietats de gambes, gambetes i llagostins. També hi ha molts moluscs com les cloïsses, musclos, navajes, calamars i els peixos comuns a la Mediterrània com el cap-roig, l’anfós, el llobarro, el rap, el lluç, la ratlla, el moll, etc.

Reptils i anfibis

Apart de la sargantana balear (podarcis lifordi), una espècie endémica de Mallorca i Menorca, que en l’actualitat solament sobreviu als illots, tots els rèptils i anfibis arribaren a l’illa amb l’home fa uns milers d’anys.

A Menorca en total trobam 3 espècies de sargantanes, 2 salamanqueses, 3 espècies de serps, totes elles inofensives. A més, l’illa compta amb una població important de la tortuga mediterrànea que viu a les garrigues i boscos baixos.

Als torrents i zones humides perviuen les tortugues aquàtiques i els galàpegs europeus. Les tortugues bobes procedents de la Mediterrània oriental arriben cada cop més a les costes i platges menorquines per a desovar.

Pel que fa als anfibis a Menorca sols hi ha 2 espècies: la granoteta meridional i el clàpet verd balear. 

Mamífers

Quasi tots els mamífers que trobam a l’illa, van arribar amb l’home.

Hi ha conills, eriçons, marts (martes martes minoricensis), mosteles, 12 espècies de ratpenats, 2 espècies de rates, la rata cellarda, 3 espècies de ratolins, entre elles l’endèmica musaranya menorquina (Crocidura suaveolens balearica), el micromamífer més petit que podem trobar a Menorca.

Una menció especial mereix el cavall de rassa menorquina, reconeguda al 1988 i protagonista de les festes populars de l’illa amb la seva omnipresència al camp menorquí.

Pel que fa al bestiar domèstic rural, Menorca compta amb la vaca vermella, una rassa autòctona. La seva carn és molt preuada i de la seva llet se n’elabora  el conegut formatge amb denominació d’origen  Maó-Menorca. A més, existeixen també altres raçes autòctones com l’ovella menorquina, la gallina menorquina i el porc negre que es troba a totes les Balears.